2- Yoga es le stabilir del mente in silentio.
3- Quando le mente ha stabilite, nos son establite in nostre natura essential, le qual es conscientia sin limites.
4- Nostre natura essential es solmente eclipsate per le activitate del mente.
5- Il ha quinque generes de activate del mente.
Illos pote o non pote causar suffrentia.
6- Istes quinque es:
intellegentia
concepto erronee
imagination
somno
e memoria
7- Intelligentia es cognoscentia correcte basate sur perception directe, inferente, o le testamento de alteres.
8- Concepto erronee es le delusion le qual ha originate de un impression false de realitate.
9- Imagination es pensamento basate de imagines evocate per parolas, e ha non substantia.
10- Somno es le activitate mental le qual ha pro contento le sentimento de nihil.
11- E memoria es le revenir a mente de experentias passate.
12- Illos cinque generes de activitate mental son stabilite per practicar yoga e le libertate que illo confera.
13- Le practica de yoga es le comittemente devenir establite in le condition de libertate.
14- Le practica de yoga ben radicara quando ille es practicate consistemente, scrupulosemente e longemente.
15- Libertate es le stato triumphante de conscientia ultra le influentia de desirar. Le mente cessa haber sete de alique qual illo vide o audi; etiam le qual es promittate in le scripturas.
16- E libertate supreme es ille libertate complete del mundo de alteration le qual veni del cognoscimento sin limites.
17- Le mente stabilite es nominate 'samadhi'. In 'samprajnata samadhi', le stato stabilite es accompaniate per activitate mental.
primari del plana grossier
postea del plana subtil
postea un sentimento de contento
e ultime le sentimento de pur 'IO-ES-ente'
18- Postea le experentia repetitate del stabilir e cessar de activitate mental veni un altere 'samadhi'.
In illo le impressions latente de experentias passate sol mesme remane.
19- Ille es le natura de existentia de entitates sin corpores grossier e de illos qui es absorbate in le utero de tote vita attendente nativitate
20- Pro alteres iste 'samadhi' es precedate per fide, perseverentia, recollection, tranquillitate e sagessa.
21- Il es proxime pro illos qui desira illo ardentemente.
22- Ancora inter illos il ha etiam grados - dulce, moderate e intense.
23- Anque il pote venir de capitulation complete a le Senior omnipotente.
24- Le senior es un esser unic qui existe ultra omne suffrentia.
Sin macula per action, Ille es libere ambe su causa e su effectos.
25- Intra ille habita le semine de tote cognoscentia.
26- Esser ultra le tempore, Il es etiam le Maestro del plus ancian sagessa del maestros.
27- Il es exprimate del son del syllaba sacre OM.
28- On debe repeter lo e su essentia es realisate.
29- Le mente alo a tornara interne e le obstaculos le qual impedimente progresso disparera.
30- Istos obstaculos es:
maladia
fatiga
dubita
inattentemente
pigressa
attaccemento
delusion
le insuccesso de complir 'samadhi'
e le insuccesso de sustener 'samadi'
Illos es distractions del sentiero de yoga.
31- Tal distractions face le corpore agitate, le respiration grossier, e le mente agitate. Le resultate es suffrentia.
32- Ma illos pote eliminate si le mente repetemente reporta a un foco singula.
33- Le mente deveni clar e seren quando le qualitates del corda son cultivate.
Benevolentia a le gaudioses
Compassion a le sufferentias
Felicitate a le ones pur
E impartialitate a le ones impur
34- O per le practica de varie exercitios respiration.
35- Experentia del planas plus fin establi le mente stabilite.
36- Anque face experentia del resplendentia interior que es libere de dolo.
37- Anque face esser syntonisate con mente altere que es mesme impurtabate per desirar.
38- Anque face testimoniar le processo de soniar o dormir sin sonias.
39- Anque face alcun meditation le qual es estimate importamente.
40- Le soveranitate del mente stabilite, extende del plus minute del minute a le plus grande del grande.
41- Como crystallo perfecto absorbe quecunque es placiate ante illo, anque le mente stabilate es transparente a quecunque ille incontra - le sagio, le processo de vider, o le objecto videate.
Isto es 'samapatti' -le stato mental de absorbtion.
42.- Le prime grado de absorbtion es quando le objecto de attention es grossiere, e su nomine e altere pensatas es immisceate simul con le mente.
43- Le grada secunde es quando le memoria es purificate e le mente es bastante quiete esser absorbite in le objecto de attention.
44- De modo similar le tertie e le quarto gradas de absorption son explicate: istos occure quando le objecto de attention es subtil.
45- Le extension de objectos subtil include omne gradas de creation, extendiente a le limite del 'gunas'.
46- Iste gradas de samadhi son concernate solmente del objectos externe.
47- Ma con le affinamento del quatro grada de absorption, il ha le initio del lumine spiritual del 'Ego'.
48- Iste grada es 'ritambhara', ubi conscientia percipe solmente le veritate.
49- Le cognoscentia ganiate de 'ritambhara', es qualitatemente differente que illo ganiate de via accostumate de testimonio e inferate. Le methodo anterior es intuitive e vide cosas proque illos es in lor totalitate, ma le iste methodo es partial.
50- Le impression nate de ritambhara impedi le accumalation de additional impressions latente.
51- E etiam quando le impression latente de ritambhara ha essite apportar a un stato stabilite, postea omne activitate cessa e 'nirbija samadhi' - le coscientia sin limites de 'Ego' - resta sol